Bon dia, amics!
Vaig tornar diumenge i avui ja he estat possant-me les piles per la setmana entrant i organitzan-me-la.
Tinc ganes, estic motivat. Tenia ganes de tornar, pensant en com m’havia d’organitzar la setmana, encara que també us he de dir que he pensat que us trobaré a faltar.
Faré el símil de la “botella medio llena… medio vacía” i el canviaré per “la peixera". La peixera està mig plena, encara que no estéu vosaltres a prop i això fa que la peixera estigui més buida del que voldria...
Per un altre banda, vosaltres esteu junts i també per la vostra part la peixera també està mig plena, i per poca aigua que tingui, els peixos i la estrellita sempre estaràn allí, junts i recolçant-se entre ells. Perque son espècies aquàtiques que, al contrari d’altres, no necesiten massa aigua per viure, al contrari, en poqueta en tenen prou.
Jo, estava habitant últimamente en una peixera amb massa aigua, a on hi havien calçots i peixos aranya (peix molt verinós per si no ho sabiau). A la peixera se sentia molt, molt silenci a on les paraules es podien escoltar sols sota l’aigua (jo, mentres sempre estava volant i és per això que em perdia temes tant interessants com l’ecotox…). Era un silenci sorollòs (estic segur que m’heu entès). I jo, com “Pez volador” necesitava més aire que aigua, i unes paraules sense silencis, una sinceritat contínua. És per això que vaig fugir.
Aquesta sinceritat, la tenia però de manera molt discontinua, únicamente quan us veia, i això no era suficient.
Bé, demà serà el meu primer dia i tinc clar, que ens tornarem a trobar. Vosaltres vau fer que jo marxès tard, però també és veritat que ho he fet calculant els pros i contras. Ara caldrà veure com em va…Segur que ens tornarem a trobar, segur.
Penseu que estéu junts tots tres i això em produeix una enveja sana.
Jo, no oblidaré els moments passats a prop vostre.
PEZ VOLADOR
