Per què un s’indigna el mirar el que li passa el seu voltant?

A vegades la indignació pels fets que es succeixen no ve donada pel fet mateix del que es produeix sino del com li poden afectar en el futur aquests esdeveniments.
M’explicaré.

El que pot succeir en un futur immediat, és més, el que succeirà amb tota seguretat en un futur proper, no hauria d’influir-me, encara que ara em fa ràbia.
Per què la ràbia? Dons, està clar que veient com es succeixen els fets, un veu que qui perd sempre és el pobre. Els rics, sempre tenen poder per saber, poder per enrriquir-se i poder per dominar els aconteixements. Els pobres hem d’anar al tanto amb tot perque no se’ns caigui el sostre el cap. Els rics, no tenen problema ja que si cau el sostre, Sempre cau abans a sobre dels pobres.

Per un altre banda, he de dir que crec que tot acavarà influint-me. I m’acavarà influint perque no cal més que observar els comentaris de la gent, el com es poden utilitzar versus els meus propers contactes o inclús per com poguessin utilitzar les persones afectades el pas que jo he de donat al front, ara ja fa dos messos, amb una valentia d’un veritable suicida, en aquests temps que corren.

Aixì i tot, jo, lluitaré que no m'influeixi, encara que m'indigni.

El que hem patit. NUNCA MAIS.

I fins aquí puedo leer, que diria aquella…