Ja he arrivat!. Qué bó! Quines sensacions tant bèsties! Estar amb la familia, veure disfrutar les nenes en tot moment, amb els personatges Disney, alguna atracció en la que he pujat (bé, la de la tortuga que donava milers de voltas... al menys això és el que em semblava, i qué maca la de Small World, encara recordo la cançó...). La Mireia ha pujat en totes, sempre amb l'Àngels i clar, algú s'havia de quedar amb l'Andrea, no?...
Per acavar-ho de rematar, el Barça. Brutal.
Al Bar de l'hotel, en el mateix hall vam veure el partit tots 4. Tenia una parella al mateix costat que eren de Càdis, em diu ell "yo soy del equipo rival (del madrid), pero hoy voy con el Barça; se merece pasar, tal como juega esta temporada". Qué bé ser del Barça en aquest bar: pantalla gran, amb molts anglessos, alemanys, orientals, catalans, i espanyols... Un alemany, d'uns 60 anys, de l'época de Sepp Maier, em deia "Futbol de Chealsea no ser futbol; Barça good". Uns pakistanesos anavem amb els de Londres i es queixeven de l'àrbitre. Piqué havia tocat la pilota amb la mà i els hi vaig dir "C'est la vie, monsieur", i seguidament em dirigeixo amb ells comentant-lis "aneu al tanto que quien perdona lo acaba pagando, desprès de la jugada del Drogba am Valdés"... I dit i fet. Arriva el minut 93: GOL del PUTO GUSILUZ. Sí senyor, Iniesta.... Qué cony de Fuentealbilla!. Que tú ets del Barça i et dius Andreu. Qué bó que ets! Encara sento a l'Andrea diguent-me "el primer crit de GOL era la teva veu". Dons, caramb, com voleu que no fos així.... I, a sobre, agenollat a la catifa del bar davant de la pantalla.
El company del Madrid, no semblava al final que anès massa amb el Barça. L'endemà em vaig trobar a la seva dona i em va dir que estava malalt al llit. Increible aquests merengons que no saben guardar-se la salut. El que no han de fer es patir veient EL MILLOR EQUIP DEL MON...
Per acavar-ho de rematar, el Barça. Brutal.
Al Bar de l'hotel, en el mateix hall vam veure el partit tots 4. Tenia una parella al mateix costat que eren de Càdis, em diu ell "yo soy del equipo rival (del madrid), pero hoy voy con el Barça; se merece pasar, tal como juega esta temporada". Qué bé ser del Barça en aquest bar: pantalla gran, amb molts anglessos, alemanys, orientals, catalans, i espanyols... Un alemany, d'uns 60 anys, de l'época de Sepp Maier, em deia "Futbol de Chealsea no ser futbol; Barça good". Uns pakistanesos anavem amb els de Londres i es queixeven de l'àrbitre. Piqué havia tocat la pilota amb la mà i els hi vaig dir "C'est la vie, monsieur", i seguidament em dirigeixo amb ells comentant-lis "aneu al tanto que quien perdona lo acaba pagando, desprès de la jugada del Drogba am Valdés"... I dit i fet. Arriva el minut 93: GOL del PUTO GUSILUZ. Sí senyor, Iniesta.... Qué cony de Fuentealbilla!. Que tú ets del Barça i et dius Andreu. Qué bó que ets! Encara sento a l'Andrea diguent-me "el primer crit de GOL era la teva veu". Dons, caramb, com voleu que no fos així.... I, a sobre, agenollat a la catifa del bar davant de la pantalla.
El company del Madrid, no semblava al final que anès massa amb el Barça. L'endemà em vaig trobar a la seva dona i em va dir que estava malalt al llit. Increible aquests merengons que no saben guardar-se la salut. El que no han de fer es patir veient EL MILLOR EQUIP DEL MON...
L'Andrea, com l'acudit de l'Eugenio, anava diguent "el papa s'ha tornat boig, el papa s'ha tornat boig"... I jo, li vaig dir..."dons sí, Andrea, tens raó... i demà tornarem a anar a Eurodisney"...
Visca el Barça.
Visca el Barça.
Com veieu no he perdut temps. He estat lligant....
I també m'he fet unes copes amb el més golfo..
A veure si ens veiem aviat!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.