"El dia después"

Avui, és "el dia después".

Ja han passat dos dies, però no cal que us digui que entre el dissabte que vaig tenir una trobada amb els meus amics, i ahir, que encara portava el son enderrerit, avui sembla que ja ha estat un dia normal...

El divendres, vam quedar a les 21:15 i us he de dir que se'm van passar les hores volant (serà per això el meu sobrenom?). Fora bromes, sembla mentida com arriva a passar el temps de ràpid amb vosaltres. Com deia l'Alba, vam riure i això és molt sà. Carregar energia és, no sol bó, sino necessari.

A veure quan és la seguent...

Jo faria un sopar trimestralment. Que n'opineu?

Ahir, el pez martillo parlava de "son, resaca i .... enyor". Tranquil, Gerard, que estem massa a prop perque l'enyor s'apoderi. PM, ens queden moltes champions per viure, i alguna canya per beure. Intentaré que no t'enyoris.

Quina enveja tinc de que us veieu fent cafés!!!! Però, al pensar en el calçot... en venen un munt de contradiccions en l'afirmació que acavo d'escriure...

Fins aviat!