LA LUBINA ATACA DE NUEVO!!!!!!

Bona tarda,

com ja ve sent un costum, juntament amb en "volador" faré alguns comentaris:

Per fi s'ha acabat la caló! Qué fort que ho digui jo, tota una caribenya donde las haya. El tema hormonal realment afecta i molt!

Ja estem a casa amb l'alevinita que per cert és monísima i es porta mot bé. Ara mateix la tinc aparcada a baix a la trona que tenim a la cuina. Ho faig per veure si s'aficiona a la cuina i així ens prepara bons dinarets JAJAJAAA...

De fet és molt pacífica i bona minyona, es queixa quan té motius reals:

1-gana

2-mal de panxa

3-cul cagat

4- i no menys important, bracitis.

La resta del temps dorm.

Quan l'estrellita i el martell s'apuntin a fer comentaris al blog, potser començarem a negociar el proper sopar. De moment i amb el rollo teta, la cosa està complicada... ja veurem.

Bé queridus, us deixo que ara ja remuga (no es pot abusar que després ho fan pagar car!)

PETONS

Sopar al SUCA

Bé, sembla que sol anotem al blog comentaris la Lubina i jo. Qué hi farem?

Aprofito el NOSTRE BLOG per felicitar a la lubina per l’exquisit gust que va tenir en portar-nos a sopar al SUCA.

Molt bé tot: el menjar, la música de fons, la tenue llum i, com sempre, la companya.

Ara tocar pensar en l'estiu particular de cadascú de nosaltres i en el proper naixament de la lubinita.

Tot va estar molt bé el sopar de dimecres passat, però potser el millor va ser quan la Lubina va propossar de fer un sopar el setembre, i ves per on nosaltres li vam dir que era massa aviat tenint en compte que sol tindrà un mes la lubinita.

Dons, jo, ho deixaria a l'aire el tema i, una vegada estiguem el setembre, ho comentem.

Ja seria un éxit que fessim un sopar l'octubre, no?

Petons!

TORNA LA CALÓ!!!

Estimats, deprés de la treva que ens ha donat el temps, ara em toca aguantar més caló! Quin pal, i anant a Balambambú!!!
En fi, és l'estiu.
Divendres l'estrellita i jo vam estar a la Capi, i la tornada va ser de traca i mocador!! El dia del sopar (22/07, lloc per confirmar) ja ho comentarem, no té desperdiciu.

Bé informar-vos que tenim internet a casa i ara ja podré consultar adreces que a la feina millor no fer-ho, com ara la web del Dept. d'educació, que ja tornem a tenir les llistes obertes. Aquest cop SI.

Bé no m'enrrotllo més que ara em venen a portar el moisés (quina emoció, ja comencem a enfilar la recta final, la Mini-lubinita estarà al món en 1 mes i mig!!! Com passa el temps!!)

I qué fariau vosaltres?

Dons, ja he trobat la imatge del dia.

Per què un s’indigna el mirar el que li passa el seu voltant?

A vegades la indignació pels fets que es succeixen no ve donada pel fet mateix del que es produeix sino del com li poden afectar en el futur aquests esdeveniments.
M’explicaré.

El que pot succeir en un futur immediat, és més, el que succeirà amb tota seguretat en un futur proper, no hauria d’influir-me, encara que ara em fa ràbia.
Per què la ràbia? Dons, està clar que veient com es succeixen els fets, un veu que qui perd sempre és el pobre. Els rics, sempre tenen poder per saber, poder per enrriquir-se i poder per dominar els aconteixements. Els pobres hem d’anar al tanto amb tot perque no se’ns caigui el sostre el cap. Els rics, no tenen problema ja que si cau el sostre, Sempre cau abans a sobre dels pobres.

Per un altre banda, he de dir que crec que tot acavarà influint-me. I m’acavarà influint perque no cal més que observar els comentaris de la gent, el com es poden utilitzar versus els meus propers contactes o inclús per com poguessin utilitzar les persones afectades el pas que jo he de donat al front, ara ja fa dos messos, amb una valentia d’un veritable suicida, en aquests temps que corren.

Aixì i tot, jo, lluitaré que no m'influeixi, encara que m'indigni.

El que hem patit. NUNCA MAIS.

I fins aquí puedo leer, que diria aquella…

BARÇA!..... BARÇA!.... BARÇA!!!!: TRIPLET

FANTÀSTIC!

Eurodisney i Barça

Ja he arrivat!. Qué bó! Quines sensacions tant bèsties! Estar amb la familia, veure disfrutar les nenes en tot moment, amb els personatges Disney, alguna atracció en la que he pujat (bé, la de la tortuga que donava milers de voltas... al menys això és el que em semblava, i qué maca la de Small World, encara recordo la cançó...). La Mireia ha pujat en totes, sempre amb l'Àngels i clar, algú s'havia de quedar amb l'Andrea, no?...


Per acavar-ho de rematar, el Barça. Brutal.

Al Bar de l'hotel, en el mateix hall vam veure el partit tots 4. Tenia una parella al mateix costat que eren de Càdis, em diu ell "yo soy del equipo rival (del madrid), pero hoy voy con el Barça; se merece pasar, tal como juega esta temporada". Qué bé ser del Barça en aquest bar: pantalla gran, amb molts anglessos, alemanys, orientals, catalans, i espanyols... Un alemany, d'uns 60 anys, de l'época de Sepp Maier, em deia "Futbol de Chealsea no ser futbol; Barça good". Uns pakistanesos anavem amb els de Londres i es queixeven de l'àrbitre. Piqué havia tocat la pilota amb la mà i els hi vaig dir "C'est la vie, monsieur", i seguidament em dirigeixo amb ells comentant-lis "aneu al tanto que quien perdona lo acaba pagando, desprès de la jugada del Drogba am Valdés"... I dit i fet. Arriva el minut 93: GOL del PUTO GUSILUZ. Sí senyor, Iniesta.... Qué cony de Fuentealbilla!. Que tú ets del Barça i et dius Andreu. Qué bó que ets! Encara sento a l'Andrea diguent-me "el primer crit de GOL era la teva veu". Dons, caramb, com voleu que no fos així.... I, a sobre, agenollat a la catifa del bar davant de la pantalla.
El company del Madrid, no semblava al final que anès massa amb el Barça. L'endemà em vaig trobar a la seva dona i em va dir que estava malalt al llit. Increible aquests merengons que no saben guardar-se la salut. El que no han de fer es patir veient EL MILLOR EQUIP DEL MON...

L'Andrea, com l'acudit de l'Eugenio, anava diguent "el papa s'ha tornat boig, el papa s'ha tornat boig"... I jo, li vaig dir..."dons sí, Andrea, tens raó... i demà tornarem a anar a Eurodisney"...

Visca el Barça.

Com veieu no he perdut temps. He estat lligant....

I també m'he fet unes copes amb el més golfo..

A veure si ens veiem aviat!!!